Un grapat de veïns i veïnes, emprenedors i amb moltes ganes de festa i de viure la vida de la millor manera possible i, a poder ser, al carrer, portaven temps fent ninots ben cassolans amb “canyots” i “paperets” vestint-los amb roba i, a poc a poc, aquest somni va fraguant-se i convertint-se amb una falla de veritat: amb fallers, junta i president, com cal.

Al 1975, amb l’assessorament de Pascual Arnau, membre destacat de les falles de Riba-Roja del Túria i amb D. Vicente Moñinos com a president, la primera “Falla”, així amb majúscules , s’alçà amb l’espenta, les mans, les esquenes i, sobretot, les il.lusions de molts Elianers i Elianeres con Antonio López, Lluís Aleixandre, Vicente Prosper, Pepe Escrivá, Daniel Romero, la tia Pilar “la fustera”, la tia Sunsió “la roja”, Maruja “la garrida”, Conxin i Carmencin “les maedeuetes”, Conxin “la figuera”… i molts més que no oblidem i que seran niu i referent, obra i part, llavor de totes les falles què, a poc a poc, naixeran al nostre poble.

El primer any de la nostra falla, Inmaculada Cruz Aguilar, fallera major infantil, estava acompanyada per la regina de la flor, Mª Ángeles Molina i per la regina del foc, Teresa Molina. Així, la fallera major, Amparo Espinosa Chisvert tenia com a regina de la flor a Charo Pons i a  Chelo Prosper com a la del foc.

Les figures de regina de la flor i del foc desaparegueren quan la falla es va censar(un any després) i des d’aleshores el protagonisme pasà a ser únicament de les falleres majors.

El primer casal va estar ubicat al carrer General Pastor on ara és la geladeria La Jijonenca. Ací no estaríem molts anys, uns 5 ó 6. Després es vam traslladar a l’encreuament dels carrers General Pastor i Carrer Major. En aquest menut casal vam estar fins al 1995, quan vam comprar el casal on estem en aquest moment al carrer Francisco Alcaide.

Al llarg del temps hem anat creixent en distints aspectes:

  • El nombre de fallers supera la cifra de 250.
  • El parador que montem al llarg del carrer General Pastor fins a la falla ha segut renovat en diferents ocasions al llarg del temps.
  • Hem de assenyalar que en 1989, sent falleres majors Inma Marco i Verónica Escrivá, va ploure tant durant els dies de la setmana fallera, que es vam vore obligats a suspendre tots els actes que teníem prevists fer al carrer. No hi hagué ni orquestres ni balls i la gent de la comissió es va enfangar, i mai millor dit, en comprar un parador perquè ploguera o nevara, no tornàrem a quedar-se sense festa.
  • També vam comprar el casal del carrer Francisco Alcaide perquè no teníem on anar quan l’amo de l’antic casal on estàvem va decidir construir una finca.

Ja hem complit quasi quaranta anys de falla i esperem que, amb l’ajuda de tots els fallers i falleres que integrem la nostra comissió, complir-ne molt més, ja que la il·lusió amb la que comencem cada exercici faller també va en augment.